|
|
|
Recomanacions mèdiques per les Marxes de Llarga Durada
|
![]() |
Recordar que protegir-se bé els peus amb esparadrap també requereix aprenentatge. Provar-ho moltes vegades en els entrenaments previs a la Mm.
|
* La nit. La Mm es fa gran part de nit, portar frontal o llanterna i recanvis de piles i bombetes. No portar llanterna o anar amb poca llum, representa més perill de lesions, anar més lents i superior fatiga.
* Alimentació. Una alimentació correcta és sempre necessària per a la salut i el rendiment físic. Durant la Mm s'ha d'augmentar l'ingesta de calories, especialment en forma d'hidrats de carboni (cereals, galetes, fruita, fruits secs, sucs de fruita, entrepans, sucres, mel...) però, sense oblidar els altres nutrients.
També s'ha d'augmentar, especialment, la ingesta d'aigua, és a dir, hidratar-se bé. Degut a l'exercici el nostre organisme requereix molta més aigua que en condicions de repòs o baixa activitat física. Cal beure'n petites quantitats freqüentment. Com a referència, es podria dir que s'hauria de beure aigua en quantitat suficient per no tenir set. Recordar, però, que la set és un mal índex del grau d'hidratació: es pot no tenir set i estar deshidratat. Una altre indicació de bona hidratació seria observar que se segueix produint orina clara, sense observar una disminució significativa de la seva quantitat.
* Descansos. Programar-los a fi de recuperar-se un xic, tant física com psíquicament. Donat que la Mm segueix durant la nit, seria inclús recomanable dormir una estona (1-2-3... hores) per un grau superior de recuperació (si es dorm, preveure sac de dormir o roba d'abric, doncs pot fer fred a la nit).
* Assistència. Es important recordar que en cas de necessitat us podeu dirigir als controls on us poden donar indicacions de com trobar ajut, abandonar. També als membres de Protecció Civil i radioaficionats. O al servei sanitari, un servei d'ambulàncies contractat per l'organització de la Marxa, els quals els trobareu en els punts indicats en el perfil de la travessa. És important tenir coneixements de socorrisme, portar farmaciola (i saber-la emprar!!!), etc. Per seguretat és millor anar amb algú que en solitari.
* Consideracions (geològiques) finals. Els terrenys, les zones muntanyoses, per on passa la Mm, es van formar fa milions d'anys.
Per experiència sabem que les muntanyes i camins no solen desaparèixer. Per tant, si durant la travessa es nota fatiga intensa, malestar general, dolors articulars... valorar si no val més abandonar. Si no ens veiem capaços d'acabar una d'aquestes travesses en bones condicions físiques i mentals, millor deixar-la, ja hi podrem tornar una altre vegada més preparats.
Res més. BONA CAMINADA!!!
Bibliografia
* Vives, N.; Alavedra, F.; Lanzaco, F.; Garrido, E.; Coll, M.; López, J.; Fort, J. {Assesoria Mèdica de la ECAM (FEEC)}. Perfil médico y deportivo de los participantes en una marcha de largo recorrido. Poster presentat a les X Jornades Internacionals de Medicina i Socors en Muntanya. 31.10 - 03.11 de 1991. Barcelona
* Lanzaco, F.; Alavedra, F.: Fort, J; Garrido, E.; López, J.; Vives,N.; Raí±é, A.; Vila, M. {Assesoria Mèdica de la ECAM (FEEC)}. Influencia del calzado en la aparición de lesiones en los participantes en una marcha de largo recorrido. Comunicacíó presentada a les XII Jornadas de Medicina y Socorro en Montaña de la F.E.D.M.E. 28.04 - 01.05 de 1995. Barbastro - Alquézar - Benasque.
* Garaikoetxea, M.; Etxebeste, J.C.; Gí¡rate, R. Aní¡lisis de los hí¡bitos deportivos de los marchadores participantes en la Marcha de las XIV horas. Mayo 1996. Tolosa.
* Araolaza,J.J.; Elosegi, A.; Etxebeste, J.K.; Garaikoetxea, M.; Gí¡rate, R. y col. IBILTARI. Cómo disfrutar de las marchas de larga duración. Aralarko Adiskideak. Tolosa. 1995.


































